jueves, 13 de mayo de 2010


Avui m'he decantat per anar al cinema i veure un film que tracta sobre la dictadura romanesa, més concretament sobre com era la societat i com es percebien les restriccions i la pròpia "lògica" del poder de Ceausescu. Es tracta de "Histórias da Idade de Ouro" i, certament, la societat que reflecteix es pot traslladar a qualsevol dictadura: por, ignorància, engany. Des de la censura fins a l'extrem protocol i culte al líder. I tot amb un toc d'humor. Bona!

lunes, 10 de mayo de 2010

Sem parar


Bé, bé, bé... quin cap de setmana completet i cansadooot!!!

Arriba dissabte i anem de visita a ca la Ana, la murcianita, a Setúbal. Així, doncs a creuar el Vasco da Gama, el pont europeu més llarg, amb el millor conductor portuguès (obrigado!:P) Mal dia, pluja i vent, però encara vam poder visitar el castell de Palmela i les seues vistes sobre la península de Setúbal. I quin "rodizio de peixe" més bo me vaig fotre... ben fart que vaig acabar!

I a la nit per si no fos poc... cap a Coimbra a la Queima das Fitas!!! Amb la gran Daniela Mercury!!! O amor de Julieta e Romeooo... lalala

I l'endemà encara ens va quedar una mica de força per anar a Seixal, a passejar vora el Tejo i pitar amb el nostre cotxe de lloguer la victòria del Benfica fins a l'aeroport de Lisboa! :P

lunes, 3 de mayo de 2010



"Aqui onde a Terra acaba e o Mar começa"

Luís de Camões


Cabo da Roca, el punt europeu més occidental

miércoles, 28 de abril de 2010

Amália Rodrigues - Estranha forma de vida (1965)



Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade
Que todos os ais sao meus
Que toda minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida
Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão
Que estranha forma de vida

Coração independente
Coração que nao comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando
Coração independente

Eu não te acompanho mais
Para deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr
Eu não te acompanho mais

lunes, 26 de abril de 2010

25 de abril sempre, fascismo nunca mais


I quin cap de setmana que hem passat la senyora Tonda i jo per Lisboa, completet, completet i amb bon temps, que és lo més important.

Així doncs, després d'arribar la Bea de bon matí a Lisboa, vam anar a passejar pel que seria el centre històric. Agafem la línia blava i baixem a Avenida per anar caminant xino-xano fins a la Baixa, tot passant per la praça dos Restauradores, per davant de la bella estació de trens del Rossio i per la mateixa praça do Rossio amb el teatre nacional, la qual dóna pas a la Baixa (downtown in english). Després d'un recorregut per la Rua Augusta, la central de totes les rues paral·leles que conformen la Baixa, arribem a la praça do Comercio (ara en obres i posant-se bonica per la visita del Papa) i observem una estona el Tejo, per després enfilar-nos pel barri morisc d'Alfama (un dels set monts lisboetes). Acompanyats de l'olor a sardina i fruiteria, arribem a la Feria da Ladra, on qualsevol cosa de segona mà és bona per vendre.

Després de dinar, anem cap a un altre dels monts. Aquest cop, a l'altra banda de la Baixa: el Chiado i el Bairro Alto. Després d'un petita volta i un cafè al miradouro do Adamastor (anomenat anteriorment en aquest blog). Ara toca dirigir-nos, doncs, cap a Belém i, com és tradició: padrão dos descobrimentos, torre de Belém, mosteiro dos Jerónimos i els autèntics pastéis de Belém.

A la nit, un sopar carregat de fado per Alfama, concretament al Clube de Fado i, tot seguit, cap al Bairro Alto a viure la nit lisboeta. Després intent fracassat d'entrar a la famosa Lux, la preferida de la Madonna.

Diumenge: després d'una bona dormida i un dinar light a casa, anem baixant pel parc d'Eduardo VII fins al Marques de Pombal, on ens trobem amb tota la marxa del 25 d'abril i un munt d'avis, àvies, mares, pares i criatures amb els clavells en mà. Així que anem seguint el seu recorregut per Avenida fins a la Baixa on prenem un cafetonet. Després mos dirigim cap a Campo Pequeno, la plaça de toros lisboeta. I què ens queda? Doncs tota la zona de l'Expo 98. Així que agafem la línia vermella i cap a Oriente a fer una passejadeta pel Parque das Nações.

Per acabar-ho d'adobar, sopar portuguès (carne à alentejana) a càrrec de la Maria i cinema subtitulat en portuguès: Um sonho possível.

Fins a la propera!

Boa noite!

A la foto: Fadista i músics en acció al Clube de Fado

viernes, 26 de marzo de 2010

Saudade














I a poques hores d'abandonar els "alfacinhas", ja començo a sentir "saudade".

alfacinha

2. Infrm. O mesmo que lisboeta.

saudade (a-u)
s. f.
1. Lembrança grata de pessoa ausente ou de alguma coisa de que nos vemos privados.
2. Pesar, mágoa que essa privação nos causa.


bacalhau
(origem duvidosa)
s. m.
1. Ictiol. Peixe gadídeo que se cria especialmente nos mares do Norte.


galão
s. m.
8. Copo de café com leite.

sábado, 20 de marzo de 2010

Lisboa apaixona


Crec que és hora d'actualitzar aquest blog, sí certament ho és. Costa trobar el moment i el temps passa tan ràpid en aquesta ciutat tan llunyana de l'estrés barceloní.

Deixeu-me reflexionar, primer de tot, sobre una qüestió, sobretot los universitaris uaberos que heu caigut en la mandra, en la vergonya d'abandonar los dijous universitaris, aquells que ens van donar tantes i tantes bones estones plegats a primer curs, no més.

Espero que aquest curs ho intenteu solucionar. L'altre dia, dijous al migdia, hi estava pensant seriosament mentres fregava els plats. Aquest sentiment de sentir-se ja en cap de setmana lo dijous, que lluny quedava de la meua ment. I em vaig sentir feliç de poder tornar a aquests moments i, potser, fins i tot, més jove.

Lisboa apaixona i cada dia tinc menys ganes d'abandonar aquesta ciutat, la seua gent calmada i amb aquell accent entre cansat i indignat, els galões, els pasteis de Belem, el Tejo (brut, però ample, ample, ample i preciós), la Baixa, el Chiado i el Bairro Alto, el barri d'Alfama, els fantàstics miradouros. Tan petita i sembla que tingui tan poc, peró té tant d'encantador. La zona de l'Expo, sincerament, la trobo fora de lloc, no és del meu gust.

I aquí us deixo amb una foto que em vaig fer al fantàstic mirador amb vistes sobre el Tejo i el Margem Sul (l'altre costat del Tejo), que entre altres coses té una escultura do Amastador, un semidéu malèfic obstacle dels navegadors portuguesos de Vasco da Gama en la seua ruta dels descobriments cap a l'Àfrica i la Índia, segons "Os Lusíadas" de l'escriptor Luís Vaz de Camões. Per a més info, ja ho sabeu, wikipèdia al canto!

Expressió portuguesa del dia: "Cair o Carmo e a Trindade" S'utilitza quan hi ha molt d'escàndol, o alguna cosa molt sorprenent. L'expressió fa referència, com no, al terratrèmol que va destruir Lisboa l'1 de novembre de 1755 (data molt important aquí eh) en el qual, precisament, van caure aquestes 2 igrejes del centre de la cidade.

I amb un galão i un pastel de Belem, aquí acabo lo meu discurs d'avui. Espero que hagi estat del vostre grat.

Salut! i d'aquí una setmaneta cap a l'estimada Catalunya...

sábado, 27 de febrero de 2010

Não é tempo para turismo

Doncs això, fills meus, que no fa temps per a sortir a passejar per Lisboa, així que esperarem que millori. Espero que els que aneu venint a visitar-me coincidiu amb el bon temps, però de ben segur que serà així, no en tinc cap dubte! Ara vindrà lo bon temps!

Aquesta setmana destacar que he locutat la meua primera notícia de ràdio en portuguès ueee!!! i hem seguit la festa erasmus dijous a la nit, això no pot faltar, restem pendents de la saturday night i de que aquest temps millori!

Mentrestant, la premsa aquí continua parlant sobre la tragèdia de Madeira (a destacar el sensacionalisme de la tele pública, RTP, a la que li encanta posar imatges amb mùsica tràgica de fons) mentres totes les banderes portugueses dels edificis públics onegen a mitja asta. A més, cal destacar la controvèrsia actual de les xifres de morts, entre les primeres estimacions, ara "reals", vamos, que tenen un jaleo que pa qué! xD

L'altra notícia estrella és la que porta ja dies en premsa, tot l'escàndol financer que sembla envoltar al primer ministre socialista, José Sócrates, i ara també està pel mig un gran amic dels barcelonistes (haha), lo senyor Figo.

Bé, encara que he d'anar a experimentar encara l'art del fado, aquí us deixo un dels típics!

http://www.youtube.com/watch?v=DHbpnEZ1Bvc

viernes, 19 de febrero de 2010

Lisboa menina e moça (i humida :P)

Hola a tothom i benvinguts!

Amb aquesta primera entrada, doncs, estreno lo meu blog lisboeta. Intentaré ser una mica bilingüe entre el català i el portuguès, de moment però deixem perfeccionar uns quants dies lo meu portuguès:p.

És difícil escriure i/o resumir aquesta ja quasi primera quinzena a Lisboa, que ha passat volant certament, i permitiu-me subratllar el terme "volant".

Us escric des de la freguesia (que seria com un districte de la nostra estimada ciutat comtal, cuideu-la bé :D) de São Sebastião, on visc. Tinc a escassos metres del meu pis ni més ni menys que "El Corte Inglés" haha boníssim. Al pis vivim sis persones: dos noies i un noi portuguès (la Maria, la Rita i el Frede), una italiana (la Emanuela), una mexicana (Ana)i un català (servidor).

Pel que fa a la ciutat de Lisboa doncs ja us aniré dient lo bonica que és i lo especial que és. Tot i que em sembli que no he visitat gran cosa, la veritat és que ja he vist diversos racons: la baixa i el chiado, el bairro alto i les seves begudes (caipiginja, caipimoska, etc.), els carrers d'Alfama, la zona de Belem, la discoteca per excel·lència: Lux, etc. A part també he visitat Cascais i Estoril, dos pobles de la costa ja atlàntica a mitja hora de Lisboa, ciutat banyada per l'amplíssim Tejo.

Els portuguesos són tots molt amables, és un aspecte que m'encanta!

I bé, pel que fa a la universitat, he anat algunes classes, però he d'admetre que entre la primera setmana que estàs descol·locadíssim i aquesta que ha estat Carnaval i tot això, encara m'he de centrar. som-hi! haha De la uni, conec una noia italiana, dues noies búlgares, una hongaresa i algun espanyol.

Per últim, no puc deixar-me alguns noms per agraïr enormement. Primeiro, ao Diogo por mostrar-me tantas e tantas coisas da cidade e os seus arrededores, explicar-me tantas e tantas coisas também da cultura e a gente portuguesa e por ajudar-me nos primeiros dias. Muito obrigado dioguinho:P!!!

Y también agradecer a la mami portuguesa-murciana, Ana, que aunque esté al otro lado del Tejo, en Setúbal, y no venga mucho a Lisboa a cuidar de su niño, confío que ahora cuando termine exámenes la cosa cambie. A Manolo también, como no! El cordobé! También por enseñar-me algunos rinconcitos gastronómicos y del Bairro Alto. Ah, y recuerda que tenemos algo pendiente :D!

I això, és tot des d'aquesta primera connexió!

Gerard N., Lisboa:P