miércoles, 28 de julio de 2010

Encara no / Ainda não

"Dels tres [colors], senyores i senyors diputats, que tenen a l'escó; avui, el vermell ho és de sang, l'art i la vida són en el verd. Deixin el roig per a les roselles que perfuma el vent i pintin d'alzina i de romer aquest final de legislatura”

Em quedo, així, amb les paraules del diputat ecosocialista, Francesc Pané. Avui és un dia històric per la nostra nació, la catalana, però encara ens queda per fer. A les Terres de l'Ebre, encara queden exemptes de prohibició pràctiques de patiment i tortura als animals, com són els coneguts "correbous" i "bou embolat".

Els partits haurien de deixar de banda els interessos electorals en aquella regió i ser coherents amb el que avui la majoria de diputats han votat. O llavors realment sí que justificarem aquelles veus que defensen que aquesta prohibició és fruit d'un debat identitari i d'un confrontament entre Espanya i Catalunya.

Ara toca defensar els drets dels animals, aquesta ha de ser la nostra identitat.

Mentrestant, però, una altra cabronada del PSC. S'ho estan treballant dur.






“Das três [cores], senhoras e senhores deputados, que têm no seu lugar; hoje, o vermelho é de sangue, a arte e a vida estão no verde. Deixem o vermelho para as roselhas que perfuma o vento e pintem de carvalho e alecrim este fim de legislatura”

Fico, assim, com as palavras do deputado eco socialista, Francesc Pané. Hoje é um dia histórico para a nação catalã, mas ainda falta por fazer. Nas “Terres de l'Ebre”, ainda ficam isentas de proibição práticas de sofrimento e tortura aos animais, como os conhecidos “correbous” e “bou embolat”.

Os partidos teriam de deixar de lado os interesses eleitorais naquela região e ser coerentes com o que hoje a maior parte de deputados têm votado. Ou, então, realmente é que justificaremos aquelas vozes que defendem esta proibição ser fruto de um debate identitário e de um confronto entre a Espanha e a Catalunha.

Agora é a hora de defender os direitos dos animais, essa tem de ser a nossa identidade.

No enquanto, outra cena dos socialistas catalães. Estão a trabalhar duro.

Imatge d'ACN / Marc Colomer

martes, 27 de julio de 2010

Sopar a vora i vora / Jantar nas beiras


Vora els 40 graus. És com ens trobem aquesta setmana a Lisboa ciutat. Molta calor, doncs i un ambient que consona amb l'ambient polític, amb l'oposició i govern tirant-se acusacions i tot el que és típic dels menús polítics. De plats: revisió constitucional proposta per l'oposició i titllada de atac al règim democràtic pel govern socialista i la introducció de peatges a les SCUT (serien unes autovies a la portuguesa que, fins ara, eren exemptes de pagament).

D'altra banda, semblava que a l'altra vora peninsular, la mediterrània, el sopar tenia un to més harmònic, unitari seria l'adjectiu més apropiat. Però, com tots ja sabem, en política la unitat és selecta. Així, que poc ha durat i tal com ens té acostumats, els socialistes catalans tornen a trair i a enganyar el poble català sotmetent-se a Zapatero.

Demà, votació al Parlament per posar fi a la satvajada de les "corrides". És una pena, però, que el bou embolat i altres festejos ebrencs (que no consisteixen precisament en acariciar los bous, almenys segons la meua opinió)en quedaran fora.

Bé, i esperem que la calor minvi i tots hi puguem veure més clar.



Perto dos 40 graus. É assim como encontramo-nos esta semana na cidade de Lisboa. Muito calor, pois e um ambiente que coincide com o político, com a oposição e o Governo acusando-se e tudo o que é típico das ementas políticas. Os pratos? A revisão constitucional proposta pela oposição e considerada um ataque ao regime democrático pelo governo socialista e a introdução de portagens nas SCUT.

Porém, parecia que na outra beira peninsular, a mediterrânea, o jantar tinha um tom mais harmónico, unitário era o adjectivo mais apropriado. Mas, como já todos sabemos, em política a unidade é selecta. Tanto assim, que pouco durou e, assim como têm-nos acostumados, os socialistas catalães voltaram a trair e enganar o povo catalão submetendo-se, mais uma vez, a Zapatero.

Para amanhã, votação no parlamento catalão para pôr fim à selvajaria das “corridas”, as touradas espanholas. Mas, temos pena, porque o “bou embolat” e outros festejos da região “Terres de l'Ebre” (que não consistem precisamente em dar festinhas aos touros, pelo menos na minha opinião) ficarão fora da proibição.

Bom, e esperamos que o calor acalme e todos possamos ver mais claramente.

sábado, 10 de julio de 2010

Nosaltres decidim


Immens temps sense actualitzar, però avui, sense dubte, és el dia!

martes, 25 de mayo de 2010

Ja no queden sèries com les d'abans


Aquestes darreres nits, aprofitant l'oportunitat de veure online el canal 300 de Televisió de Catalunya, m'he adonat que ja no es realitzen sèries catalanes com les d'abans. I, concretament,tres exemples que corresponen als que he vist durant aquests dies: Temps de Silenci, La memòria dels cargols i Oh Europa!

Res més a dir, aquests tres títols ja ho diuen tot.

jueves, 13 de mayo de 2010


Avui m'he decantat per anar al cinema i veure un film que tracta sobre la dictadura romanesa, més concretament sobre com era la societat i com es percebien les restriccions i la pròpia "lògica" del poder de Ceausescu. Es tracta de "Histórias da Idade de Ouro" i, certament, la societat que reflecteix es pot traslladar a qualsevol dictadura: por, ignorància, engany. Des de la censura fins a l'extrem protocol i culte al líder. I tot amb un toc d'humor. Bona!

lunes, 10 de mayo de 2010

Sem parar


Bé, bé, bé... quin cap de setmana completet i cansadooot!!!

Arriba dissabte i anem de visita a ca la Ana, la murcianita, a Setúbal. Així, doncs a creuar el Vasco da Gama, el pont europeu més llarg, amb el millor conductor portuguès (obrigado!:P) Mal dia, pluja i vent, però encara vam poder visitar el castell de Palmela i les seues vistes sobre la península de Setúbal. I quin "rodizio de peixe" més bo me vaig fotre... ben fart que vaig acabar!

I a la nit per si no fos poc... cap a Coimbra a la Queima das Fitas!!! Amb la gran Daniela Mercury!!! O amor de Julieta e Romeooo... lalala

I l'endemà encara ens va quedar una mica de força per anar a Seixal, a passejar vora el Tejo i pitar amb el nostre cotxe de lloguer la victòria del Benfica fins a l'aeroport de Lisboa! :P

lunes, 3 de mayo de 2010



"Aqui onde a Terra acaba e o Mar começa"

Luís de Camões


Cabo da Roca, el punt europeu més occidental