jueves, 13 de mayo de 2010


Avui m'he decantat per anar al cinema i veure un film que tracta sobre la dictadura romanesa, més concretament sobre com era la societat i com es percebien les restriccions i la pròpia "lògica" del poder de Ceausescu. Es tracta de "Histórias da Idade de Ouro" i, certament, la societat que reflecteix es pot traslladar a qualsevol dictadura: por, ignorància, engany. Des de la censura fins a l'extrem protocol i culte al líder. I tot amb un toc d'humor. Bona!

lunes, 10 de mayo de 2010

Sem parar


Bé, bé, bé... quin cap de setmana completet i cansadooot!!!

Arriba dissabte i anem de visita a ca la Ana, la murcianita, a Setúbal. Així, doncs a creuar el Vasco da Gama, el pont europeu més llarg, amb el millor conductor portuguès (obrigado!:P) Mal dia, pluja i vent, però encara vam poder visitar el castell de Palmela i les seues vistes sobre la península de Setúbal. I quin "rodizio de peixe" més bo me vaig fotre... ben fart que vaig acabar!

I a la nit per si no fos poc... cap a Coimbra a la Queima das Fitas!!! Amb la gran Daniela Mercury!!! O amor de Julieta e Romeooo... lalala

I l'endemà encara ens va quedar una mica de força per anar a Seixal, a passejar vora el Tejo i pitar amb el nostre cotxe de lloguer la victòria del Benfica fins a l'aeroport de Lisboa! :P

lunes, 3 de mayo de 2010



"Aqui onde a Terra acaba e o Mar começa"

Luís de Camões


Cabo da Roca, el punt europeu més occidental

miércoles, 28 de abril de 2010

Amália Rodrigues - Estranha forma de vida (1965)



Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade
Que todos os ais sao meus
Que toda minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida
Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão
Que estranha forma de vida

Coração independente
Coração que nao comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando
Coração independente

Eu não te acompanho mais
Para deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr
Eu não te acompanho mais

lunes, 26 de abril de 2010

25 de abril sempre, fascismo nunca mais


I quin cap de setmana que hem passat la senyora Tonda i jo per Lisboa, completet, completet i amb bon temps, que és lo més important.

Així doncs, després d'arribar la Bea de bon matí a Lisboa, vam anar a passejar pel que seria el centre històric. Agafem la línia blava i baixem a Avenida per anar caminant xino-xano fins a la Baixa, tot passant per la praça dos Restauradores, per davant de la bella estació de trens del Rossio i per la mateixa praça do Rossio amb el teatre nacional, la qual dóna pas a la Baixa (downtown in english). Després d'un recorregut per la Rua Augusta, la central de totes les rues paral·leles que conformen la Baixa, arribem a la praça do Comercio (ara en obres i posant-se bonica per la visita del Papa) i observem una estona el Tejo, per després enfilar-nos pel barri morisc d'Alfama (un dels set monts lisboetes). Acompanyats de l'olor a sardina i fruiteria, arribem a la Feria da Ladra, on qualsevol cosa de segona mà és bona per vendre.

Després de dinar, anem cap a un altre dels monts. Aquest cop, a l'altra banda de la Baixa: el Chiado i el Bairro Alto. Després d'un petita volta i un cafè al miradouro do Adamastor (anomenat anteriorment en aquest blog). Ara toca dirigir-nos, doncs, cap a Belém i, com és tradició: padrão dos descobrimentos, torre de Belém, mosteiro dos Jerónimos i els autèntics pastéis de Belém.

A la nit, un sopar carregat de fado per Alfama, concretament al Clube de Fado i, tot seguit, cap al Bairro Alto a viure la nit lisboeta. Després intent fracassat d'entrar a la famosa Lux, la preferida de la Madonna.

Diumenge: després d'una bona dormida i un dinar light a casa, anem baixant pel parc d'Eduardo VII fins al Marques de Pombal, on ens trobem amb tota la marxa del 25 d'abril i un munt d'avis, àvies, mares, pares i criatures amb els clavells en mà. Així que anem seguint el seu recorregut per Avenida fins a la Baixa on prenem un cafetonet. Després mos dirigim cap a Campo Pequeno, la plaça de toros lisboeta. I què ens queda? Doncs tota la zona de l'Expo 98. Així que agafem la línia vermella i cap a Oriente a fer una passejadeta pel Parque das Nações.

Per acabar-ho d'adobar, sopar portuguès (carne à alentejana) a càrrec de la Maria i cinema subtitulat en portuguès: Um sonho possível.

Fins a la propera!

Boa noite!

A la foto: Fadista i músics en acció al Clube de Fado

viernes, 26 de marzo de 2010

Saudade














I a poques hores d'abandonar els "alfacinhas", ja començo a sentir "saudade".

alfacinha

2. Infrm. O mesmo que lisboeta.

saudade (a-u)
s. f.
1. Lembrança grata de pessoa ausente ou de alguma coisa de que nos vemos privados.
2. Pesar, mágoa que essa privação nos causa.


bacalhau
(origem duvidosa)
s. m.
1. Ictiol. Peixe gadídeo que se cria especialmente nos mares do Norte.


galão
s. m.
8. Copo de café com leite.

sábado, 20 de marzo de 2010

Lisboa apaixona


Crec que és hora d'actualitzar aquest blog, sí certament ho és. Costa trobar el moment i el temps passa tan ràpid en aquesta ciutat tan llunyana de l'estrés barceloní.

Deixeu-me reflexionar, primer de tot, sobre una qüestió, sobretot los universitaris uaberos que heu caigut en la mandra, en la vergonya d'abandonar los dijous universitaris, aquells que ens van donar tantes i tantes bones estones plegats a primer curs, no més.

Espero que aquest curs ho intenteu solucionar. L'altre dia, dijous al migdia, hi estava pensant seriosament mentres fregava els plats. Aquest sentiment de sentir-se ja en cap de setmana lo dijous, que lluny quedava de la meua ment. I em vaig sentir feliç de poder tornar a aquests moments i, potser, fins i tot, més jove.

Lisboa apaixona i cada dia tinc menys ganes d'abandonar aquesta ciutat, la seua gent calmada i amb aquell accent entre cansat i indignat, els galões, els pasteis de Belem, el Tejo (brut, però ample, ample, ample i preciós), la Baixa, el Chiado i el Bairro Alto, el barri d'Alfama, els fantàstics miradouros. Tan petita i sembla que tingui tan poc, peró té tant d'encantador. La zona de l'Expo, sincerament, la trobo fora de lloc, no és del meu gust.

I aquí us deixo amb una foto que em vaig fer al fantàstic mirador amb vistes sobre el Tejo i el Margem Sul (l'altre costat del Tejo), que entre altres coses té una escultura do Amastador, un semidéu malèfic obstacle dels navegadors portuguesos de Vasco da Gama en la seua ruta dels descobriments cap a l'Àfrica i la Índia, segons "Os Lusíadas" de l'escriptor Luís Vaz de Camões. Per a més info, ja ho sabeu, wikipèdia al canto!

Expressió portuguesa del dia: "Cair o Carmo e a Trindade" S'utilitza quan hi ha molt d'escàndol, o alguna cosa molt sorprenent. L'expressió fa referència, com no, al terratrèmol que va destruir Lisboa l'1 de novembre de 1755 (data molt important aquí eh) en el qual, precisament, van caure aquestes 2 igrejes del centre de la cidade.

I amb un galão i un pastel de Belem, aquí acabo lo meu discurs d'avui. Espero que hagi estat del vostre grat.

Salut! i d'aquí una setmaneta cap a l'estimada Catalunya...