miércoles, 28 de abril de 2010

Amália Rodrigues - Estranha forma de vida (1965)



Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade
Que todos os ais sao meus
Que toda minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida
Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão
Que estranha forma de vida

Coração independente
Coração que nao comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando
Coração independente

Eu não te acompanho mais
Para deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr
Eu não te acompanho mais

lunes, 26 de abril de 2010

25 de abril sempre, fascismo nunca mais


I quin cap de setmana que hem passat la senyora Tonda i jo per Lisboa, completet, completet i amb bon temps, que és lo més important.

Així doncs, després d'arribar la Bea de bon matí a Lisboa, vam anar a passejar pel que seria el centre històric. Agafem la línia blava i baixem a Avenida per anar caminant xino-xano fins a la Baixa, tot passant per la praça dos Restauradores, per davant de la bella estació de trens del Rossio i per la mateixa praça do Rossio amb el teatre nacional, la qual dóna pas a la Baixa (downtown in english). Després d'un recorregut per la Rua Augusta, la central de totes les rues paral·leles que conformen la Baixa, arribem a la praça do Comercio (ara en obres i posant-se bonica per la visita del Papa) i observem una estona el Tejo, per després enfilar-nos pel barri morisc d'Alfama (un dels set monts lisboetes). Acompanyats de l'olor a sardina i fruiteria, arribem a la Feria da Ladra, on qualsevol cosa de segona mà és bona per vendre.

Després de dinar, anem cap a un altre dels monts. Aquest cop, a l'altra banda de la Baixa: el Chiado i el Bairro Alto. Després d'un petita volta i un cafè al miradouro do Adamastor (anomenat anteriorment en aquest blog). Ara toca dirigir-nos, doncs, cap a Belém i, com és tradició: padrão dos descobrimentos, torre de Belém, mosteiro dos Jerónimos i els autèntics pastéis de Belém.

A la nit, un sopar carregat de fado per Alfama, concretament al Clube de Fado i, tot seguit, cap al Bairro Alto a viure la nit lisboeta. Després intent fracassat d'entrar a la famosa Lux, la preferida de la Madonna.

Diumenge: després d'una bona dormida i un dinar light a casa, anem baixant pel parc d'Eduardo VII fins al Marques de Pombal, on ens trobem amb tota la marxa del 25 d'abril i un munt d'avis, àvies, mares, pares i criatures amb els clavells en mà. Així que anem seguint el seu recorregut per Avenida fins a la Baixa on prenem un cafetonet. Després mos dirigim cap a Campo Pequeno, la plaça de toros lisboeta. I què ens queda? Doncs tota la zona de l'Expo 98. Així que agafem la línia vermella i cap a Oriente a fer una passejadeta pel Parque das Nações.

Per acabar-ho d'adobar, sopar portuguès (carne à alentejana) a càrrec de la Maria i cinema subtitulat en portuguès: Um sonho possível.

Fins a la propera!

Boa noite!

A la foto: Fadista i músics en acció al Clube de Fado