lunes, 26 de abril de 2010

25 de abril sempre, fascismo nunca mais


I quin cap de setmana que hem passat la senyora Tonda i jo per Lisboa, completet, completet i amb bon temps, que és lo més important.

Així doncs, després d'arribar la Bea de bon matí a Lisboa, vam anar a passejar pel que seria el centre històric. Agafem la línia blava i baixem a Avenida per anar caminant xino-xano fins a la Baixa, tot passant per la praça dos Restauradores, per davant de la bella estació de trens del Rossio i per la mateixa praça do Rossio amb el teatre nacional, la qual dóna pas a la Baixa (downtown in english). Després d'un recorregut per la Rua Augusta, la central de totes les rues paral·leles que conformen la Baixa, arribem a la praça do Comercio (ara en obres i posant-se bonica per la visita del Papa) i observem una estona el Tejo, per després enfilar-nos pel barri morisc d'Alfama (un dels set monts lisboetes). Acompanyats de l'olor a sardina i fruiteria, arribem a la Feria da Ladra, on qualsevol cosa de segona mà és bona per vendre.

Després de dinar, anem cap a un altre dels monts. Aquest cop, a l'altra banda de la Baixa: el Chiado i el Bairro Alto. Després d'un petita volta i un cafè al miradouro do Adamastor (anomenat anteriorment en aquest blog). Ara toca dirigir-nos, doncs, cap a Belém i, com és tradició: padrão dos descobrimentos, torre de Belém, mosteiro dos Jerónimos i els autèntics pastéis de Belém.

A la nit, un sopar carregat de fado per Alfama, concretament al Clube de Fado i, tot seguit, cap al Bairro Alto a viure la nit lisboeta. Després intent fracassat d'entrar a la famosa Lux, la preferida de la Madonna.

Diumenge: després d'una bona dormida i un dinar light a casa, anem baixant pel parc d'Eduardo VII fins al Marques de Pombal, on ens trobem amb tota la marxa del 25 d'abril i un munt d'avis, àvies, mares, pares i criatures amb els clavells en mà. Així que anem seguint el seu recorregut per Avenida fins a la Baixa on prenem un cafetonet. Després mos dirigim cap a Campo Pequeno, la plaça de toros lisboeta. I què ens queda? Doncs tota la zona de l'Expo 98. Així que agafem la línia vermella i cap a Oriente a fer una passejadeta pel Parque das Nações.

Per acabar-ho d'adobar, sopar portuguès (carne à alentejana) a càrrec de la Maria i cinema subtitulat en portuguès: Um sonho possível.

Fins a la propera!

Boa noite!

A la foto: Fadista i músics en acció al Clube de Fado

No hay comentarios:

Publicar un comentario