Crec que és hora d'actualitzar aquest blog, sí certament ho és. Costa trobar el moment i el temps passa tan ràpid en aquesta ciutat tan llunyana de l'estrés barceloní.
Deixeu-me reflexionar, primer de tot, sobre una qüestió, sobretot los universitaris uaberos que heu caigut en la mandra, en la vergonya d'abandonar los dijous universitaris, aquells que ens van donar tantes i tantes bones estones plegats a primer curs, no més.
Espero que aquest curs ho intenteu solucionar. L'altre dia, dijous al migdia, hi estava pensant seriosament mentres fregava els plats. Aquest sentiment de sentir-se ja en cap de setmana lo dijous, que lluny quedava de la meua ment. I em vaig sentir feliç de poder tornar a aquests moments i, potser, fins i tot, més jove.
Lisboa apaixona i cada dia tinc menys ganes d'abandonar aquesta ciutat, la seua gent calmada i amb aquell accent entre cansat i indignat, els galões, els pasteis de Belem, el Tejo (brut, però ample, ample, ample i preciós), la Baixa, el Chiado i el Bairro Alto, el barri d'Alfama, els fantàstics miradouros. Tan petita i sembla que tingui tan poc, peró té tant d'encantador. La zona de l'Expo, sincerament, la trobo fora de lloc, no és del meu gust.
I aquí us deixo amb una foto que em vaig fer al fantàstic mirador amb vistes sobre el Tejo i el Margem Sul (l'altre costat del Tejo), que entre altres coses té una escultura do Amastador, un semidéu malèfic obstacle dels navegadors portuguesos de Vasco da Gama en la seua ruta dels descobriments cap a l'Àfrica i la Índia, segons "Os Lusíadas" de l'escriptor Luís Vaz de Camões. Per a més info, ja ho sabeu, wikipèdia al canto!
Expressió portuguesa del dia: "Cair o Carmo e a Trindade" S'utilitza quan hi ha molt d'escàndol, o alguna cosa molt sorprenent. L'expressió fa referència, com no, al terratrèmol que va destruir Lisboa l'1 de novembre de 1755 (data molt important aquí eh) en el qual, precisament, van caure aquestes 2 igrejes del centre de la cidade.
I amb un galão i un pastel de Belem, aquí acabo lo meu discurs d'avui. Espero que hagi estat del vostre grat.
Salut! i d'aquí una setmaneta cap a l'estimada Catalunya...
